Ramona, més que un nom!

Dimarts de sol i fred contingut a la ciutat. Empès per la prometença d'una conselleria gastronòmica, em perdo pels volts de la Sagrada Família a la recerca d'un arròs al forn de dimarts i un tracte  agradable i professional. Llàstima! No hi ha, ni hi ha hagut mai, un arròs de dimarts. Respectant les tradicions se'l guarden per dijous. Encara bo que la resta de la prometença era certa. Somriure a l'entrada i paraules de benvinguda son com una sorpresa avui i la maridem (la sorpresa) amb una garnatxa de Terra Alta a la barra d'un local acollidor, minimalista per la mida però farcit de detalls a la vista. Unes portades de vinils a la paret (Supertramp inclòs) s'enfronten a una pissarra de lletra acurada que recita una poesia gastronòmica que més tard verifiquem . Poca i petita taula, que proposa intimitat. Clo, la meva companya de tast, es demana una amanida de llengua que no em resisteixo a provar. Cocció impressionant i sabor amb identitat!! I entre paraules de feina, gaudeixo d'uns carabassons o carbassons (s'admeten ambdós mots) farcits longitudinalment amb mató i nous trinxades i flanquejats per un puny d'escarola i germinat de llentia i un toc de color en forma de rodanxa de tomàquet. Un plaer a la boca! la textura i sabor de la combinació excel·lent i presentat com si fos per la fotografia. Al paladar el germinat deixa un gust de regalèssia de pal sorprenent en positiu però que algú m'hauria d'explicar. Potser i només potser, una pinzellada humida d'alguna salsa hauria d'haver coronat els carbassons. L'art a les mans d'una cuinera o cuiner és personal i intransferible.
Hem coincidit amb la següent degustació i ens planten un fricandó amb denominació d'origen. D.O. d'una xiqueta que ha impregnat un segell de qualitat en un plat d'història. Suc ataronjat amb to de terra fosca on remullen uns quadrats de patata en harmonia. Carn en porcions, sabor i melositat adient, com la que mimaven les àvies de sempre. Aromàticament una simfonia i un contraposat tast de dolç al suc i salat o fort de la carn. Molt bo! M'he arriscat a l'entrada del fricandó a canviar la copa (per cert, copes de veritat) per un cupatge de Cádiz. No ha estat el company ideal. Dens, carregós i dolcenc segurament és més fidel a unes postres que em saltat per anar directes a un bon cafè. La xerrada a peu dret amb les artífex del local un punt més a valorar per reiterar la visita. L'altre és el preu. Una proposta formulada per 10,50€ que paga la pena de conèixer. 262 de Roger de Flor (cavaller i aventurer).